Convenis col·lectius com a element clau de les condicions laborals

A Dinamarca la gran majoria d’aquestes condicions de treball que resulten tan atractives vistes des de l’exterior són el resultat de convenis col·lectius. Per posar un exemple, per llei no hi ha un salari mínim! La llei es limita a regular aspectes molt bàsics com la contractació i acomiadament, les vacances (com es guanyen i com i quan es gasten), la seguretat al lloc de treball (assegurar-se que hi ha un bon ambient de treball, que el lloc de treball segueix la normativa), condicions mínimes per la baixa de maternitat, etc.

Tota la resta depèn dels convenis col·lectius. Pensió? Si no tens conveni, no estan obligats a pagar-te’n. Augments de sou? Sense conveni poden fer el que vulguin. Horari laboral? Hores extres? Dret a formació? Tot depèn del conveni col·lectiu.

Sindicats per a tot

Els danesos són molt conscients de la importancia dels convenis col·lectius, i per obtenir bons convenis, calen sindicats forts. Dinamarca, juntament amb Suècia i Finlàndia, és el país de la UE on hi ha més treballadors sindicats. L’any 2017 un 67% dels treballadors formaven part d’un sindicat.

Cada sector té el seu sindicat, si bé també es troben sindicats més generals, on tothom es pot apuntar independentment del tipus de feina que es tingui. A l’hora de negociar, però, és el sindicat del sector el que té els drets de negociació amb la patronal. Si tens dubtes sobre quin sindicat el correspon, pregunta-ho als altres empleats del teu lloc de treball.

negociació donar-se la maNegociacions al sector públic i el privat

Si treballes pel sector públic, de ben segur hi haurà un conveni vigent que es renova cada X temps, i estarà tot negociat. Si treballes pel sector privat, la cosa no és tan fàcil. Una empresa que faci anys que existeix, segurament haurà negociat un conveni amb els treballadors, però una empresa més nova no sempre ho té tot a lloc, i és aquí on entren els treballadors, que s’organitzen, contacten amb el sindicat corresponent i inicien les negociacions amb la direcció per arribar a un acord que satisfaci a les dues parts. Aquestes negociacions són molt individuals, i tot i que es sol agafar com a base un conveni ja existent (sovint el de la mateixa branca al sector públic), sovint s’acaba modificant a millor o pitjor. Aquí cal destacar que no tots els empleats necessàriament formen part del mateix sindicat, i que diferents tipus de feina a l’empresa volen dir que pot haver-hi més d’un conveni. Els treballadors de la neteja, per exemple, no tenen les mateixes condicions que els enginyers. Evidentment l’empresa podria decidir establir una sèrie de condicions generals per a tothom pel que fa a la pensió, vacances, baixa de maternitat/paternitat, etc. I tot això també es pot oferir als treballadors sense necessitat de conveni, però llavors rau en mans de l’empresa si mantenir les condicions o no, així que els treballadors solen fer pressió per tenir-ho tot en un conveni. En tot cas, si no és que parlem d’una empresa molt gran, es tracta de negociacions a petita escala.

Quan es tracta de negociacions al sector públic, anem a gran escala, i aquí és on entren els conflictes a escala nacional.

Conflictes en les negociacions: vaga vs. lockout

Ara mateix s’estan re-negociant els convenis col·lectius del sector públic, i com és d’esperar, les dues parts no es posen d’acord. Quan això passa, els sindicats passen a l’acció amb la tradicional vaga. Si formes part d’un sindicat i hi ha vaga, estàs obligat a fer vaga. Si fas vaga no cobres, però els sindicats ofereixen una compensació econòmica als seus membres perquè puguin fer vaga sense preocupar-se.

Durant l’última setmana s’ha amenaçat amb vagues a les escoles, entre altres sectors. Això, evidentment, preocupa a molta gent, ja que no tothom té la possibilitat de deixar els nens amb algú si l’escola està tancada. 

I fins aquí aniria la cosa a Espanya. La vaga s’allarga fins que no s’aconsegueixi algun tipus d’acord amb la patronal i punt. A Dinamarca no.

Lockout

A Dinamarca el govern també té les seves eines de pressió, i la tàctica estrella es diu lockout, de l’anglès lock out (tancar a fora). La resposta a les amenaces de vaga sol ser un lockout, i el govern ja ha amenaçat que tindrà lloc si no s’arregla la cosa aviat. Un lockout consisteix bàsicament en què la patronal (en aquest cas el govern) tanca els llocs de treball i nega als treballadors la possibilitat d’anar a treballar, amb la conseqüència que no poden cobrar durant tot el periode que duri el lockout. Un lockout afecta en general només els treballadors que formen part del sindicat que està negociant. Si per exemple es tanque les escoles, els membres dels sindicats no cobren, però sí que ho fan els altres treballadors, tot i que tampoc no poden anar a treballar. Els sindicats solen oferir compensació econòmica als membres que es veuen afectats per un lockout. La quantitat depèn del sindicat, i si el lockout s’allarga molt, aquesta quantitat es pot acabar modificant.

El 2013 hi va haver un lockout molt famós que va durar 25 dies i que va afectar totes les escoles públiques. Moltes empreses van acabar oferint als treballadors la possibilitat de dur els nens a la feina i algunes van crear un servei de cangur temporal.

I ara què?

Doncs ara falta veure què passarà amb les negociacions. Ara mateix encara és incert si hi haurà lockout o no, però tot indica que el govern no té por de fer-lo servir, i tenint en compte que els sindicats ja han anunciat vagues, sembla que serà inevitable. Molta gent està nerviosa per les conseqüències que pugui tenir, sobretot pel que fa a tenir un lloc on deixar els nens per anar a treballar. De manifestacions n’hi haurà segur, i segurament serà un tema recorrent als mitjans fins que s’arribi a un acord. Seguiré informant!

Actualització:

09/03/2018 – Avui el govern ha anunciat lockout a partir del 10 d’abril. Es tem que pugui esdevenir pitjor que el del 2013, i afectaria uns 400.000 funcionaris. Si les negociacions arriben a bon port abans d’aquesta data es podria evitar, però el panorama no és optimista.