Dimarts hi ha eleccions municipals. Seran les segones en les que participo, i avui m’agradaria expliar com funciona el sistema electoral danès, ja que és diferent del sistema espanyol.

Una mica de context

Per començar, les eleccions municipals tenen un dia fix. Sempre es celebren cada 4 anys, el tercer dimarts de novembre. Aquell dia també coincideix sempre amb el dia de les eleccions regionals. El nou govern entra en efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent, permetent que el govern sortint acabi l’any.

regions danesesDinamarca està dividida en 5 regions:

  • Region Hovedstaden (la regió de la capital, on hi ha Copenhaguen, i el nord de Selàndia, l’illa o es troba, juntament amb l’illa de Bornholm)
  • Region Sjælland (la resta de la regió de Selàndia i Lolland-Falster)
  • Region Syddanmark (Dinamarca del sud i l’illa de Fyn)
  • Region Midtjylland (Jutlàndia central)
  • Region Nordjylland (Jutlàndia del nord)

I cada regió està dividia per comunes (kommune). En total hi ha 98 comunes a Dinamarca. Les comunes tenen bastant de pes pel que fa a les escoles, sanitat i impostos.

Qui hi pot votar?

Per poder votar s’ha de ser major d’edat (18 anys). A les eleccions municipals hi poden votar tots els danesos i tots els ciutadans de la UE amb residència a Dinamarca, juntament amb ciutadans de Noruega i Islàndia. Aquells que no tenen nacionalitat danesa i no són de la UE, hi poden votar si han viscut ininterrompudament a Dinamarca els 3 anys anteriors a les eleccions.

A les eleccions generals, en canvi, només hi poden votar els ciutadans amb nacionalitat danesa.

Qui s’hi pot presentar?

Qualsevol persona amb dret a vot es pot presentar a les eleccions. Normalment són els diferents partits els que nomenen candidats, però també és possible presentar-se en solitari (presentant 25 signatures de suport) o com a part d’una llista de ciutadans.

Els partits danesos

Tots els partits polítics tenen una lletra que els representa, i que no sempre té a veure amb el nom del partit. Els partits es solen agrupar en coalicions, normalment la coalició vermella (l’esquerra) i la blava (la dreta). He posat una petita explicació al costat de cada partit i una traducció dels noms. A les eleccions municipals de la ciutat d’Aarhus les coalicions han quedat així:

Coalició vermella

  • Llista A. Socialdemokratiet (Socialdemòcrates) -> centre-esquerra
  • Llista B. Det Radikale Venstre (L’Esquerra Radical) -> no tenen res de radicals i són d’esquerra-dreta (ho entendreu quan mireu la imatge)
  • Llista F. SF – Socialistisk Folkeparti (Partit Popular Socialista) -> d’esquerres
  • Llista Ø. Enhedslisten (L’Aliança Vermella-Verda, literalment Llista Unitària) -> si fa no fa la CUP danesa
  • Llista Å. Alternativet (L’Alternativa) -> centre-esquerra

 

Coalició blava

  • Llista C. Det Konservative Folkeparti (El Partit Popular Conservatiu)
  • Llista D. Nye Borgerlige (Nous Ciutadans)
  • Llista I. Liberal alliance (Aliança Liberal)
  • Llista K. Kristendemokraterne (Demòcrates Cristians)
  • Llista O. Dansk Folkeparti (Partit Popular Danès) -> molt durs amb les polítiques d’immigració però més de centre-esquerra pel que fa a redistribució
  • Llista V. Venstre (Esquerra) -> és un partit de dretes, que es diu així històricament perquè després de la revolució francesa els representants més reformistes i contra el privilegi seien a l’esquerra del parlament. Els polítics danesos que pensaven igual van agafar aquest concepte d’esquerra i se’l van fer seu. Venstre va ser el primer partit danès. Més endavant, quan els socialdemòcrates van entrar en escena, Venstre va deixar de ser un partit d’esquerres, però el nom es va quedar. 

Perquè quedi més clar on queden els partits, he traduït el gràfic següent. Existeixen més partits, però aquests són els principals:

partits polítics danesos

Original: https://www.clioonline.dk/samfundsfaget/emner/politik/det-politiske-landskab/det-nye-politiske-landskab/

 

Com es vota?

Font: videnskab.dk

Cada partit presenta una llista de candidats, i els votants poden triar votar el partit en conjunt, o poden votar fins a 3 candidats individualment. Encara que hi hagi un ordre a la llista dels partits, l’ordre final ve determinat pel nombre de vots individuals de cada candidat.  És per això que hi ha pancartes electorals per tot arreu amb les cares dels diferents candidats, i molts fan campanya títol individual i tenen la seva agenda política particular. Els partits normalment tenen decidit qui posaran d’alcalde, però això no és sempre públic i quan es vota un partit no se sap necessàriament quin és el seu candidat d’alcalde. A més, si un candidat en concret rep molts vots, això pot canviar els plans de partit.

Uns dies abans de les eleccions, totes les persones amb dret a vot reben la seva targeta electoral a casa. El dia de les eleccions s’ha de portar al col·legi electoral corresponent i te la canvien per la papereta de vot. A Dinamarca hi ha una sola papereta amb tots els partits i candidats, i s’ha de posar una creu al costat del nom del partit o al costat del nom del candidat a qui volem donar el vot. Com que hi ha de cabre tot, les paperetes (potser n’hauria de dir paperotes) són molt grans!

A la foto següent podeu veure un exemple de les paperetes per a les eleccions regionals (groc) i municipals (blanc).

paperetes eleccions daneses

Un cop has fet la creu, surts de la cabina i poses les paperetes a l’urna corresponent. A l’urna del cartell groc, la papereta groga, i a l’urna del cartell blanc, la papereta blanca (quina sorpresa, eh). A diferència d’Espanya, les urnes estan molt poc vigilades durant el dia, i ningú en tapa el forat (almenys quan jo hi vaig anar). Segurament és perquè no cal, ja que les paperetes només s’aconsegueixen un cop has entregat la targeta electoral i degut a la mida, és pràcticament impossible falsificarles o votar dos cops sense que es noti.

urnes eleccions daneses

Les urnes

 

Resultats i passos següents

Un cop s’acaba el recompte, comença el període de negociacions. L’alcalde i tinent d’alcalde s’elegeixen en un ple constituent que té lloc entre l’1 i el 15 de desembre. Com he comentat abans, el nou govern municipal no entra en vigor fins l’1 de gener.