A Dinamarca i ha la tradició d’oferir formar part grups de mares quan es té un fill. Si ets mare per primer cop, et posen en un grup de mares novelles, i si ets mare “veterana” et posen en un grup de mares similars.

Què és un grup de mares?

La idea es tracta d’ajuntar unes 5 mares del teu barri que han tingut un fill o filla al voltant de la mateixa data i posar-les en contacte perquè puguin trobar-se de manera privada i compartir l’experiència de ser mare i socialitzar amb dones que es troben a la mateixa situació. Participar-hi és opcional, i quan et visita la sundhedsplejerske per primer cop, et pregunta si vols formar part de la iniciativa. La gran majoria de mares accepten.

Un cop dius que vols formar part d’un grup de mares, la teva infermera n’informa a l’ajuntament, i al cap d’una setmana o dues (depèn de quant tarden a reunir prous mares de la teva zona) reps un correu amb la informació de contacte de les altres mares del grup, unes quantes suggerències per fer que les trobades siguin un èxit, i el nom de la mare que s’ha ofert a fer d’amfitriona el primer cop i l’hora i lloc. Llavors vosaltres mateixes us heu de posar d’acord sobre on i quan quedareu, tot i que se sol quedar a la casa de cadascú per torns.

En el meu cas, el meu grup de mares es va reunir per primer cop 3 setmanes després del naixement de la meva filla. Som 5 mares al grup, totes daneses menys jo, i hi ha màxim 20 minuts a peu entre les cases que queden més lluny l’una de l’altra. Els nadons han nascut tots la segona quinzena de març i hi ha dos nens i tres nenes. La mare més jove té 28 anys i la més gran 35. N’hi ha 2 de casades i 3 que no (aquí a Dinamarca es porta molt això de tenir fills primer i casar-se després). Vam decidir quedar cada dimecres  a les 12:30 i dinar juntes (el dinar danès és molt senzill). Cadascú porta alguna cosa i així no és massa feina per ningú.

Formar part d’un grup de mares és fantàstic! Hi ha pocs moments tan incerts a la vida com quan aprens a cuidar un nadó, i és genial poder compartir l’experiència amb dones que passen exactament pel mateix que tu. És un gran suport emocional i una excusa perfecta per sortir de casa i passar una estona amb companyia d’altra gent de manera molt relaxada i sense haver-se de preocupar per si el nadó plora o si ha de menjar, perquè tothom està igual.

Al principi de la maternitat és molt fàcil sentir-se sola i incompresa, sobretot si no tens amics o família que hagin tingut fills fa poc o que hagin passat pel mateix no fa gaire. Els grups de mares fan que tothom tingui l’oportunitat de conèixer d’altres que estiguin en la mateixa situació , sigui quina sigui la teva situació personal i familiar.

Al meu grup de mares parlem en danès, però per a aquelles mares que encara no dominen l’idioma s’intenten crear grups internacionals si hi ha prou estrangers a la teva zona. Si no se’n pot crear cap, solen haver-hi grups de mares internacionals al facebook.

I els pares?

Doncs de moment no hi ha grups de pares, però sí que a Aarhus cada divendres hi ha Fars legestue, que és una trobada pensada per pares que estan de baixa i volen portar el nadó a jugar amb altres nens. Està organitzat per l’ajuntament i no cal apuntar-se per anar-hi. Simplement et presentes i ja està.

També he sentit que a altres municipis en comptes de grups de mares fan grups familiars perquè tant el pare com la mare coneguin famílies en la mateixa situació. La veritat és que em sembla molt bona idea, però com que a la pràctica són les mares les que solen agafar la baixa, potser estaria bé tenir les dues coses, perquè m’imagino que si ha de quedar tota la família, no es fa en l’horari de matí que solen quedar els grups de mares.

 

Què us sembla la idea? Us agradaria formar part d’un grup de mares (o de pares)?